“El vent és en mi, s’emporta tot el que no necessito i començo el camí. Et capturo constantment dins del rodet de la meva càmera, i al moment, una còpia de seguretat al meu cap. Et fotografio amb càmeres antigues. M’agrada així, com abans, perquè és més romàntic, intrigant, misteriós, pacient i imperfecte. Deu ser un reflex de mi mateixa? Capturo imatges estàtiques d’ones i textures creades per l’aire sobre teu, però sento el moviment perquè ets ritme, ets acció, ets vida. Es pot parar el que és moviment?” Aquesta és una petita part de l’experiència que ha viscut la Mònica Figueras al llarg de la ruta. No s’ha separat de la seva càmera fotogràfica analògica i ha captat la part més artística de l’experiència, que pots veure en el tast de fotos que repliquem en aquesta galeria.

“M’agrada pensar que quan dibuixem el que fem simplement és resseguir la llum i afegir els colors del que hem sentit i no només hem vist. Així és com s’han fet totes les peces d’aquesta ruta, des d’una aquarel·la dels blaus de Cadaqués fins a un esbós d’una petita muda de cranc.”, explica l’Alba da Virgi. 

“Aquest camí m’ha regalat tota la inspiració que he pogut absorbir en divuit dies i m’ha ensenyat que estudiar la forma de les onades o com tot es deforma sota l’aigua no et donarà tot el que necessites per fer una peça, caldran les històries que crees amb qui t’acompanya”. La il·lustradora ha pintat els paisatges de la ruta i n’ha desxifrat les tonalitats. En aquesta galeria trobareu un bocí del seu quadern de viatge.