Etapa 01

Deltebre – l’Ametlla de Mar

Sona el despertador per primer cop en aquesta aventura. Després de l’espectacle de veure el primer sol dels divuit que veurem, tornem a la casa per esmorzar i, ara sí, preparar les bicicletes que ens han d’acompanyar fins a l’Ampolla. Els de la zona sabem que el mestral pot ser l’enemic de la jornada, i així està anunciat. La sorra es fica per tot arreu i l’ambient es nota envoltat d’una boirina. A l’Ampolla abandonem les bicicletes per tornar a caminar i poder encarar el que queda d’etapa costejant algunes de les millors caletes que tenim al territori i gaudint-ne d’allò més: la platja de Cala Moros, cala de l’Àliga o l’Illot són algunes de les cales i indrets impressionants que recorrem.

Etapa 02

L’Ametlla de Mar – l’Hospitalet de l’Infant

Arranquem al port de l’Ametlla de Mar. No triguem gaire a deixar de veure cases i poble per sentir que ja estem dins la natura verge. Les cales d’aigua cristal·lina ens atrapen i voldríem parar a menjar i descansar en qualsevol d’elles, però hem de continuar. El vent de mestral bufa fort i el mar fa uns dibuixos que ens hipnotitzen. Finalment parem a dinar ben aviat en una caleta amb les nostres carmanyoles gaudint del silenci. La platja on som està absolutament plena de posidònia seca i no es pot ni veure la sorra. Continuem fent camí fins a arribar a cala Vidre, on viurem una de les grans sorpreses del viatge. Aquí ens esperen les companyes de Plàncton Diving, l’Eli i l’Aurora, per fer una mica de busseig. El mar està a quinze graus, però tots coincidim que ha estat una activitat increïble. Acabem el dia a l’Hospitalet de l’Infant, el lloc on vaig néixer i créixer, i que em moro de ganes d’ensenyar a la petita família que ja hem format en aquesta aventura.

Etapa 03

L’Hospitalet de l’Infant – Tarragona

Ens despertem a les quatre de la matinada per apropar-nos a les muntanyes de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, on m’he criat, per fer una via ferrada. Mentre escalem amb l’ajut dels amics Quico i Jose Gavira, del Centre Excursionista Serres del Mestral, el dia comença a arrencar. Poder veure el mar des d’aquí dalt és una experiència única. El dia no acaba aquí. Ara ens toca preparar tota la logística per canviar de mitjà de transport. El meu pare, en Felipe, ens espera al port de l’Hospitalet de l’Infant per portar-nos en direcció a Tarragona a bord del seu vaixell. Veure ara les seves mans, amb les marques del temps, moure les escotes, els caps i la canya del vaixell em fa recordar els milers d’hores que hem passat junts navegant i els milers d’històries que m’ha explicat. Així, les primeres hores al vaixell són un regal. Un passeig suau ens porta fins a Tarragona.

Etapa 04

Tarragona – Torredembarra

El meu pare ha marxat a casa i ens ha deixat el vaixell. El Juan s’ha tret el títol de patró fa poc i a bord som uns quants que portem la navegació a la sang. El dia ha començat tapat a port, però a mesura que ens anem endinsant al mar els núvols van marxant i podem gaudir d’una sortida de sol preciosa. La jornada es preveu llarga i sense entrebancs. A l’hora d’esmorzar, la Laura crida: “SPLASH!”. Veiem un estol de més de vint dofins mulars just davant nostre i ens acompanyen durant més de dues hores de camí. Un somni fet realitat.

Etapa 05

Torredembarra – el Garraf

La segona nit al vaixell ha sigut millor i hem pogut descansar tots una mica més. Abans de continuar costa amunt, deixem el vaixell a port unes hores i tornem cap a Tarragona. Hem decidit gaudir d’una jornada amb bicicleta descobrint una de les rutes cicloturistes que hi ha a la zona. La ruta que hem escollit passa pel pont del Diable, un indret emblemàtic i molt bonic, on ens aturem una bona estona fent fotos i pedalejant pels boscos. Tornem al vaixell per continuar la ruta cap a la costa del Garraf. Les hores passen a poc a poc i ens entretenim jugant amb la llum del sol que entra per les finestres del vaixell i les nostres càmeres. El tram de ruta en vaixell arriba al final. Però l’aventura continua i el Garraf ens espera.

Etapa 06

El Garraf – Vallvidrera

Sortim de Sitges havent pogut dormir com cal gràcies a l’estada a l’Hotel Mèdium Romàntic. Després de la travessa en vaixell ho necessitàvem! Esmorzem per agafar forces, ja que ens esperen 58 quilòmetres fins a Vallvidrera. Sort que les bicicletes són elèctriques! Avui tornem a agafar les bicis i ja no les deixarem fins a quasi arribar a la Costa Brava. El massís del Garraf és imponent i les pujades en bicicleta en alguns moments se’ns fan impossibles. Hem de baixar de la bicicleta i fer-les a peu. Demà estarem cruixits, ho sé.

Etapa 07

Vallvidrera – Santa Maria de Palautordera

Avui ens espera una jornada llarga fins al Montseny, així que arrenquem ben d’hora al matí. Ens allunyem una mica de la costa, però veure que tenim el Montseny tan a prop i el fet que faci dies de calor provoca que passar una mica de fresca vingui de gust, i no volia deixar d’ensenyar aquest indret al Juan, el foraster del grup. Quin goig pedalar entre boscos d’alzina i pinedes un altre cop. Finalment arribem a Santa Maria de Palautordera. Venim amb gana!

Etapa 08

Santa Maria de Palautordera – Hortsavinyà

Amb la primera llum del dia i sense esmorzar, agafem les bicicletes. Es nota que som lluny de la costa i al matí en aquesta zona encara refresca bastant. Mentre pedalem, creuem camps de roselles i ordi i volem aturar-nos a cada minut, però hem de seguir. Avui encadenem el Montseny amb el Montnegre. Un cop a Vallgorguina agafem realment un altre cop el GR-92 cap a Hortsavinyà. Durant el trajecte tenim temps de parlar, de riure i de comentar com enyorem els nostres fills.

Etapa 09

Hortsavinyà – Blanes

El dia d’ahir va ser llarg i ens permetem descansar una mica més. Arranquem a bon ritme amb les bicicletes i decidim que podem arribar perfectament fins a Blanes. En arribar a Tordera i agafar el camí cap a Blanes, anem paral·lels al riu i les canyes ens regalen un final amb un paisatge totalment diferent del que hem tingut tot el dia. Notem que ja tornem a estar al costat del mar.

Etapa 10

Blanes – Tossa de Mar

Arrenquem en una de les cales d’entre Lloret i Blanes que teníem apuntades amb la frustració de no haver capturat aquest primer sol: ens hem llevat tard perquè la previsió del temps no era bona. La segona i gran frustració del dia arriba quan a la punta de s’Agüia no podem continuar pel camí, ja que la zona és privada. No sabíem que existien platges ni penya-segats privats! Caminem durant una bona estona fins a arribar al nucli de Lloret. El nostre amic Juan, com a foraster totalment desconeixedor dels detalls del nostre territori, es queda absolutament al·lucinat amb la massificació urbanística de la costa. I és que, per molt que nosaltres ja ho sapiguem, no deixa de fer mal als ulls veure tants edificis i cases trencant l’harmonia d’aquesta zona. La ruta segueix fins a Tossa, creuant més urbanitzacions, superant moltes pujades i passant molta calor. Per fi, després d’equivocar-nos uns quants cops de camí, la ruta d’avui s’acaba havent fet una bona caminada.

Etapa 11

Tossa de Mar – Palamós

Avui arrenquem aviat, i és que en tenim un bon motiu. La Mònica, que mai no s’havia posat un arnès, s’ho va passar tan bé fent la via ferrada a l’Hospitalet de l’Infant que, quan va saber que n’hi havia una a Sant Feliu de Guíxols, em va demanar de fer-la. La via ferrada Cala del Molí és impressionant. És la segona vegada que la faig i sempre ha sigut a aquesta hora. Veure com el dia arrenca penjat d’un penya-segat és una sensació increïble. Però ara toca córrer, ja que hem quedat amb el Sergi Nuss, el pare de la Greta, companya de classe del meu fill Bru i expresident de SOS Costa Brava. Ell i la Irene Gisbert, l’actual presidenta, ens acompanyaran avui en aquesta ruta a bord de l’Anònim, el preciós veler de dos pals d’en Jordi, un altre veterà activista que sempre que pot cedeix el seu vaixell per observar des del mar les destrosses que es fan al nostre litoral. Mentre ens expliquen com han paralitzat la construcció d’una urbanització, però també com alguns propietaris incompleixen normatives, tornen a aparèixer dofins. Enfilem cap a Palamós, el poble de la Mònica, amb els dofins obrint pas.

Etapa 12

Palamós – Begur

Avui volem arribar fins a les illes Formigues amb els caiacs mentre voregem una de les parts de la Costa Brava més emblemàtiques i conegudes. Però veure-ho des del mar sempre ens dona una perspectiva diferent i alhora desconeguda per tots els que fem el camí. Quan fa mitja hora que remem, comença a bufar el vent amb força i veiem que el nostre objectiu és inviable. Aconseguim arribar a cala Estreta, on coneixem en Quico, que viu sol a la cabana de la platja sense electricitat, sense aigua i sense llit! Compartim un cafè i fem via cap a cala s’Alguer, on hem quedat per dinar amb la família de la Mònica. Els seus avis són un amor. Ens han preparat un arròs boníssim, amb una versió especial per a les veganes del grup.

Etapa 13

Begur – Torroella de Montgrí

Avui hem començat el dia a sa Tuna veient sortir el sol. Allà, entre roques, amb el taronja del cel trencant i amb els primers cants dels ocells, l’únic que no ens encaixava era veure tantes edificacions. Després continuem caminant fins a Illa Roja. El Juan ha buscat una paret per estirar els braços i practicar una mica d’escalada, l’Alba ha aprofitat per fer un altre esbós ràpid des d’un racó i la Laura, passejant per la sorra, ha trobat un exoesquelet d’un cranc. Aquí cadascú amb el seu tema. Després de dinar a la Sidreria Mooma amb l’equip de Descobrir, continuem caminant cap a Torroella de Montgrí passant per Pals i ens aventurem a aconseguir l’objectiu de pujar al castell de Montgrí per gaudir de la vista, tot i que sabem que els núvols amenacen pluja i que no veurem la posta de sol. La vista des de dalt és espectacular i podem refer una mica el camí fet durant la jornada. El mar des del Montgrí és imponent. Acabem la jornada ben xops baixant del castell ja entrada la nit, però ha valgut la pena!

Etapa 14

Torroella de Montgrí – Aiguamolls de l’Empordà

La sortida de sol d’avui és la més màgica que hem vist durant la ruta: sentint els ocells mentre veiem el cel encès de colors taronges i liles amb les illes Medes de fons. Una meravella. El moment és tan màgic que la Carla vol ballar amb el paisatge mentre tots quedem embadalits veient els moviments que juguen amb sincronia amb l’aigua, les llums i el vol dels ocells. Esmorzem tranquil·lament i al cap d’una estona arriben els nens i nenes de tercer de primària de l’escola Sant Esteve de Guialbes, els companys de classe de la meva filla Alma. Jo els he explicat la ruta i el projecte de la revista i la Laura els ha explicat la seva feina i la importància de tenir cura del mar. Que necessari que és educar amb valors i respecte a la natura les generacions futures! Després de dinar, fem camí fins a l’Escala. Som a les portes dels aiguamolls de l’Empordà, on demà hi anirem per veure què ens hi espera.

Etapa 15

Aiguamolls de l’Empordà – Roses

Quin paradís tan a prop de casa meva! Mentre caminem, tot el que ens van explicar els amics de SOS Costa Brava durant el dia en vaixell es torna a despertar: “No tenim prou hotels?”, em pregunto. Hem caminat durant dies veient l’excés de construcció que hi ha a la costa, i ara, rodejat de camallargues, flamencs i bernats pescaires, em sorprèn que hom encara vulgui construir-hi més i més coses, i sobretot que les lleis ho permetin. Continuem de camí cap a Roses, on passarem la nit i encararem les últimes jornades de la ruta.

Etapa 16

Roses – cala Nans

Originalment volíem realitzar aquest tram final amb caiac, però l’anunci d’una tramuntana fortíssima fa que hàgim de canviar de plans i tota la nostra logística i fer-lo caminant.

Anem vorejant la costa passant per punta Falconera i cala Montjoi. El paisatge és increïble. Quina aigua i que bonic que és aquest tram de la Costa Brava. Però quan ja fa unes tres hores que caminem i arribem a cala Jóncols, el temps canvia i comencen a caure algunes gotes. La idea és fer bivac a cala Nans, però quan hi arribem la pluja ja ens inunda les motxilles. Així que rient-nos molt de nosaltres mateixos veient-nos en aquella situació, recollim el bivac i ens dirigim cap al pàrquing de Cadaqués on tenim les furgonetes per tenir l’opció de dormir a cobert.

Etapa 17

Cadaqués – cala Culip

Ens regalem un esmorzar al casino de Cadaqués i ho fem amb calma. Comencem a caminar entrat el migdia. Fa molta calor i quan arribem a la badia de Guillola ens aturem i decidim banyar-nos. Ara, estirats al sol, sense parlar, segurament tots estem sentint que això s’acaba en unes hores. Jo, com a mínim, tinc una barreja d’emoció i tristor.

Després de dinar, enfilem cap a cala Culip. Avui sí que el dia ens acompanya i volem acomiadar la ruta dormint sota les estrelles. Dormir al costat del mar sempre és una barreja de poesia, humitat, nostàlgia i el rum-rum de les onades. Avui també s’hi suma saber que és l’última nit.

Etapa 18

M’he despertat creient que seria el primer a fer-ho i que podria fotografiar els meus companys estirats dormint entre les pedres amb el sol sortint. Però quan me n’he adonat, era l’últim de despertar-me. Jo que sempre soc el despertador dels meus companys! El sol surt per darrere les roques i ho mirem embadalits. Quantes sortides de sol des del mar hem vist en aquesta ruta!